Paisatges

Espais naturals i paisatges

El Berguedà és una comarca riquissima en espais naurals i paisatges, des dels cims alts fins a les planes.  En poques comarques trobaràs tants racons per gaudir de la natura, bells racons, fonts amagades, prats de pastura, i boscos ben variats. Al Berguedà no et canses de viure la nautura notant sota els peus el plaer de passejar. Els indrets següents formen part del pla d’espais d’interès natural de Catalunya, per les seves singularitats.

PedraforcaEl Pedraforca
Una enforcadura motiu de màgia i llegendes però també bressol de l’alpinisme català.
Camí de Saldes ens sorprèn una silueta inconfusible, majestuós i alhora amenaçant s’alça el Pedraforca, 2506 metres d’altitud s’eleven damunt la no menys espectacular vall del Gresolet. Un relaxant repòs sota els avets i faigs del Gresolet o una explosiva i intensa escalada als pollegons. Al peu hi ha el mirador del Pedraforca sobre la vall de Gresolet i les serralades del Cadí, Moixeró i el Pirineu.
Parc Cadí MoixeróParc natural Cadí-Moixeró
Les serralades del Cadí i del Moixeró, mostren els seus secrets en un dels parcs naturals més grans de Catalunya. Una barrera muntanyosa que ofereix la seva riquesa en fauna, flora i paisatge. Racons d’extrema bellesa: les fonts del Bastareny i del Llobregat… El pic de la Costa Cabirolera (2604 m), el Comabona (2547 m), les Penyes Altes de Moixeró (2276 m), la Tosa (2536 m), el Puigllançada (2409 m) i el popular Pedraforca (2506 m). Una extensa xarxa de senders us guiaran pels indrets més sorprenents i un conjunt de poblets us acolliran per descansar tot gaudint de la seva gastronomia.
Srra d'EncijaSerra d’Encija i Rasos de Peguera
Aquest espai és de ben segur un dels més notables dins l’àrea meridional del pre-Pirineu oriental ja que recull una gran diversitat de paisatges i hàbitats, sent excepcional per la seva riquesa en elements naturals. El cim més alt se situa en el cim de la Gallina Pelada a 2.307 m. Un dels factors que caracteritza millor aquest espai és el de constituir un dels límits més meridionals a Catalunya de la vegetació alpina. Així s’hi localitzen comunitats i espècies vegetals que difícilment es trobaran a les altres serres de la mateixa zona com la genciana alpina. A l’estatge montà hi predominen la roureda de roure martinenc amb boix, mentre que de forma localitzada en alguns punts de les obagues hi apareixen les fagedes. Les pinedes de pi roig hi ocupen una gran extensió. Cal destacar la presència d’importants relíquies de les pinedes de pi negre amb neret. Les comunitats faunístiques no difereixen massa de les del Cadí.
Serra del VerdSerra del Verd
Aquesta serra constitueix la prolongació meridional de la serra del Cadí i participa de moltes de les característiques de la serra d’Ensija. Està formada per una cresta que assoleix en el seu cim al Cap del Verd, a 2.289 m d’altitud. Mentre que en els solells hi trobem un clar predomini de la vegetació submediterrània amb rouredes i pinedes de pi roig, a les obagues hi trobem una bona representació de les pinedes subalpines de pi negre amb seslèria. Els rasos i indrets culminals amb prats alpins presenten l’interès de ser per a moltes espècies de la flora, el límit meridional de les corresponents àrees de distribució. A nivell faunístic, hi ha una bona representació de les comunitats pròpies d’ambients subalpins i montans, pràcticament al límit de les seves àrees de distribució (gall fer, picot negre, marta,…). L’espai és de gran importància pel fet de permetre importants moviments de fauna ja que constitueix un nexe d’unió entre la Serra del Cadí, el Massís del Pedraforca i el conjunt Port del Comte-Serra de Queralt i els Rasos de Peguera.
PicancelSerra del Picancel
És un espai eminentment forestal del pre-Pirineu, situat al límit entre l’Alt i el Baix Berguedà, que entra en contacte amb els altiplans de la depressió central. És caracteritzat per valls molt tancades i profundes que han permès una bona conservació. Hi ha un clar predomini del paisatge forestal presidit per les coníferes. També hi són ben representades les formacions mediterrànies del país de les rouredes seques, que en molts casos han estat transformades en pinedes secundàries de pinassa o pi roig. A la part nort, molt escarpat i de difícil accès, les Canals de Sant Miquel acaben a l’embassament de la Baells. A dalt hi ha planells magnífics amb vistes a l’Alt i Baix Berguedà, I hi troben la casa I l’esglésieta románica de Sant Miquel. La pujada als cims cal fer-la per la part sud de la serra. Adapta la forma de petits cims serrats, uns costat de l’altre.
Serra de QueraltSerra de Queralt
Aquest espai constitueix un apèndix de la serra d’Ensija-Rasos de Peguera, caracteritzat pel fet de situar-se en contacte amb les terres de la depressió central. La Serra de Queralt constitueix un relleu individualitzat format per un conjunt acinglerat de notable interès geomorfològic, amb una alçada màxima en el cim de Campllong de 1.589 m. Gaudeix de característiques d’espais mediterranis. Així, l’espai representa en especial el país de les rouredes seques de roure martinenc, tot i que la vegetació forestal més extensa és la pineda de pi roig. A nivell florístic cal destacar l’interès micològic dels boscos de coníferes, amb una bona representació d’espècies de fongs de la muntanya mitjana calcària. Per altra banda hi prenen una representació important les comunitats rupícoles amb saxífragues, molt ben representades en els grans afloraments rocosos d’aquest territori. Els poblaments faunístics més importants són aquells associats als biòtops 
El CatllaràsSerra del Catllaràs
És un massís situat a cavall del mantell del Pedraforca i el mantell de Vallfogona, a l’alt Berguedà i al sud de la Serra del Cadí-Moixeró. L’important gradient altitudinal porta a una gran diversitat d’ambients en un únic espai. Hi trobem representades formacions d’alzinar en petits fragments que ocupen els solells, importants rouredes i pinedes calcícoles, que es distribueixen ocupant els solells i els fons de vall. A les obagues hi predominen les fagedes amb boix sent rares en el context del Berguedà. Dins dels elements florístics caldria destacar la presència en els ambients culminals de la flor de neu (Leontopodium alpinum), sent una espècie molt rara al país i que està protegida per la legislació catalana. La fauna que trobem en aquest espai constitueix una comunitat de transició entre els sistemes pirinencs i els més mediterranis situats més al sud. Destacar la presència de cérvol (Cervus elaphus) com una de les espècies de gran interès de l’espai, conjuntament amb el gall fer i la marta.
Riera de MerlèsRiera de Merlès
Es tracta d’un sistema fluvial de transició entre el pre-Pirineu i les conques i altiplans centrals, on es conserven poblaments faunístics molt rars. Aquesta riera representa un dels darrers afluents de la conca del Llobregat, on es conserva un bon grau de qualitat ecològica de les seves aigües. L’espai recull l’àmbit fluvial on hi trobem diverses comunitats de vegetació d’ambients aquàtics i de ribera, entre les que destacaríem comunitats de llenties d’aigua, salzedes i vernedes que en alguns punts hi són molt ben representades i en bon estat de conservació. Les comunitats faunístiques de vertebrats associades a aquest medi són especialment riques, amb una comunitat de carnívors ben conservada, entre els quals destaca el turó, la llúdriga, la fagina, la geneta, el senglar i un bon nombre de rapinyaires. Les comunitats de peixos que habiten aquestes aigües són pròpiament mediterrànies i ibèriques (barb cua-roig, bagra, anguila) i amb algunes espècies d’origen europeu.
Tres HereusEls Tres Hereus
Aquest espai és representatiu dels sistemes naturals i del paisatge del Baix Berguedà. És format per petits turons de baixa altitud (680 m de cota màxima), situats al marge esquerre de la riera de Clarà, que delimita l’espai per l’oest. Conserva una bona mostra de la vegetació natural d’aquest territori, on els boscos alternen amb camps de conreu, principalment de cereals. Un dels valors de l’espai rau en el fet que mostra una clara transició entre la vegetació submediterrània del país de la roureda de fulla petita i la mediterrània del país del carrascar. En el paisatge actual prenen un paper predominant les pinedes secundàries de pinassa i en menor grau les de pi blanc i pi roig, junt amb brolles, prats i pastures. La riera de Clarà es troba en un relatiu bon estat de conservació i manté una bona mostra dels sistemes naturals fluvials del curs mitjà del riu Llobregat.
Riera de navelRiera de Navel
Aquest espai representa una bona mostra dels sistemes naturals terrestres i dulciaqüícoles. L’interès de la zona rau en el fet que és una mostra significativa d’una àrea de caràcter forestal, al marge esquerre del Cardener, dins un sector on els conreus tenen una gran representativitat. Agrupa una bona mostra dels ecosistemes forestals del domini del carrascar i localment dels de la roureda de roure de fulla petita. En bona part aquestes comunitats han estat substituïdes per pinedes secundàries de pi blanc i pinassa, i en algunes obagues per pi roig. Hi són freqüents també les brolles calcícoles de bruc d’hivern i sanguinària. El bosc de ribera apareix en petits retalls de salzedes de sarga i gatelledes. Les aigües presenten una relativa bona qualitat, que permet la presència de comunitats de muntanya pròpies de rius calcaris, on els peixos més freqüents són la bagra comuna (Leuciscus cephalus) i el barb cua-roig (Barbus haasi).
Fonts del LlobregatFonts del Llobregat
Dins el terme municipal del poble de Castellar de n’Hug, es troba el naixement del riu Llobregat, les aigües del qual es converteixen en força motriu ja des del seu naixement. L’aigua brolla de les roques. Ës digne de veure.
Com arribar-hi: Seguint la carretera que puja des de La Pobla de Lillet a Castellar de n’Hug, trobareu abans d’arribar al poble un desviament a l’esquerra, just al costal d’un hotel, que indica les Fonts del Llobregat. Podeu seguir la pista fins a l’aparcament. D’allà es camina seguint el torrent fins a la zona de les Fonts. També es pot baixar a peu des del poble de Castellar de n’Hug per un suggerent i fresc camí.
L’Adou del Bastareny
Dins del terme municipal de Gisclareny neix el riu Bastareny. Un paratge natural de gran bellesa que no deixa a ningú indiferent i que, tot i ser un dels atractius turístics de la zona i formar una imatge de postal, no ha perdut la força dels seus orígens.
Com arribar-hi: Des de Bagà, seguiu la carretera direcció a Gisclareny i al cap d’un quilòmetre trobareu un desviament a ma dreta que indica l’Adou del Bastareny. S’ha de continuar per una pista en molt bon estat durant gairebé cinc quilòmetres. Allà podeu deixar el cotxe i caminar un petit tram fins al naixement del riu Bastareny.